Stage Pinarello-Burguete 2009

Crònica de Xavi Martin Ensenyat

Els socis del CCP Blanca Trenas, Jordi Olivella i un servidor vem participar entre els dies 21 i 26 de juliol en la segona edició d'aquest stage inoblidable (èrem més de 30 persones), que en el meu cas va superar totes les expectatives creades. També ens van acompanyar altres carismàtics ciclistes catalans com Carlos 'Búfalo' Del Estal, Andrés Tigero, Carlos Tigero, Carlitos (cantant del Buenafuente), etc.

Pròleg
Com que el Jordi i la Blanca van 'justos' de quilòmetres , van arribar amb temps de fer un aperitiu pels voltants de Burguete per anar estirant les cames...

Etapa 1
109 km/2.800 metres desnivell
Vam començar a conèixer els camins de cabres, amb rampes estretes i duríssimes. Però pitjor era encara el descens (havies de sortejar vaques i cavalls). Per culpa de carreteres amb mal estat havies d'estar en tensió constant i acabaves amb el cos i les mans 'matxacades'. Us fareu una idea si us dic que l'experimentat Andrés Tigero va caure (només es va fer raspades) i vam recollir la seva bici a un barranc.

Etapa 2
140 km./3.500 metres desnivell
Autèntica etapa de Tour, amb dos ports que han vist passar la ronda francesa: el Burdinkurutzeta (fou el meu pitjor moment, ja que un noi de l'organització em va haver d'empènyer), i Larrau, on em vaig recuperar miraculosament tot i el fort vent que ens castigava.

Etapa 3
68 km./1.450 metres desnivell
La gràcia era una cronoescalada que va guanyar de carrer el professional Ezequiel Mosquera (Xacobeo), qui ens va acompanyar durant tres dies i a qui vam donar sort (aquest cap de setmana ha guanyat l'etapa reina de la Vuelta a Burgos). Té collons però el Catxetti i un servidor vam acabar empatats amb els mateixos minuts i segons, compartint un meritori 11è lloc entre tots els expedicionaris. A la tornada, i com l'etapa era la més curta, vaig poder agafar el grup de les bèsties (com tiren aquests, sobretot els bascos i navarresos) i fins i tot disputar l'esprint. La Blanqueta, per cert, va ser la primera noia i va rebre com a premi una txapela. ¡Felicitats campiona!

Etapa 4
124 km./3.500 metres desnivell
Autèntica etapa-trampa. El meu 39x27 era insuficient per les rampes de Irei, Elursaro i Beillurti, tots ells amb rampes llargues de més del 20%. Tot i això el Jordi va tenir dos collons per pujar-ho tot amb aquesta mateixa multiplicació. No em sap greu dir que a la rampa del ¡¡¡¡¡25%!!!!!!! que hi havia a Beillurti vaig baixar de la bici per pujar caminant fins que va suavitzar... mentre que el Búfalo va reventar la cadena i va caure a pes, sense conseqüencies.

Etapa 5
73 km./1.600 metres desnivell
Fou el meu dia gran. Fran, un dels 'galls' del grup (sempre s'escapava), em va dir que jo tenia pinta "de escalador total". Això em va animar i vaig fer una ascensió molt maca a Sorogain, superant una rampa cap al final del 23% després d'apretar les dents. Fins i tot Jon Beunza, director de PDL, va comentar durant el dinar final que havia demostrat ser un ciclista de "grandes vueltas por etapas" perque vaig anar de menys a més.... Visca el caxondeo, és clar!

Els maratonians (i mai millor dit) Jordi i Blanca van optar per fer la Miguel Indurain, que sortia de Bera de Bidasoa. I com que no en tenen prou: Volta al Cor de Catalunya, stage Eduardo Chozas...

Conclusió: un stage molt recomenable, que et fa ciclista, amb un preu molt assequible (390 euros) i un tracte humà espectacular per part dels amics de la revista Pedalier (Jon, Patxi Vila, Joserra, Néstor...). Per cert, mai havia vist tan de color verd a la meva vida! La recomenació és que porteu desarrollos molt còmodes i àgils, no feu com un servidor...