Marxa Josep Pesarrodona 2008

Crònica de Carles Garrido

Novament uns quants provençalencs deixem el segell de club en una marxa poc coneguda però amb un recorregut prou recomanable.

El diumenge, 3 d'agost de 2008, un servidor s'aixeca a les 5:30 per recollir quatre coses i partir cap al cotxe per anar a la recerca del Sr. Xavier Vilanova a les 6:00, malgrat que arribo a les 6:10h: m'havia oblidat els mitjons a casa!!! Carreguem el cotxe i cap a Manresa! A les 7:00 puntualment arribem a la sortida de la marxa després d'haver pagat la barbaritat de 6,...€ de l'abusiu peatge de la C-16. L'organització de la marxa ho gestiona tot des del Palau Firal de Manresa, lloc de sortida i arribada de la marxa. Ens inscrivim dels primers 'in situ'. I fem un petit dejeuner a base de també petits croissants i ensaïmadetes que ens ofereix l'organització.

Procedim a aclarir les bicis i la nostra esvelta figura per iniciar una marxa que en principi sembla prou relaxada. Poc a poc van arribant cares conegudes: en Daniel Juan, la Judith Lluent, l'Albert "Chivi" i, finalment, la parella de moda, o potser hauria de dir, la banda de moda?, en Frank i na Montse.

La sortida és a les 8:00, però ja us dic que el tema era relaxat, així que acabem sortint del palau firal a les 8:23 escoltats pels Mossos, però no per xoriços sinó per ciclistes! Comandant el pilot, el cotxe de l'organització amb la veu d'una dona prou animada i si més no curiosa! En Frank ja ens va alertar sobre la popular senyora qui anava despertant als manresans als nostre pas. Hem d'agrair el bon comportament dels veïns.

Un cop superat el tram urbà s'obre la marxa. Per variar som dels darrers. Els primers ja deuen haver coronat el primer port però no ens preocupa gens. La marxa llarga de 128km presentava 4 ports de dificultat diversa: Collada d'Arboç, Montserrat, Obac i Estenalles, mentre que la curta vuitanta amb els mateixos ports menys Montserrat.

De seguida ens quedem sols, en Xavi i jo, ni darrera ni davant hi havia ningú. Menys mal que en algun creuament veiem gent de l'organització que ens feia pensar que ens havíem inscrit en algun event. S'ha de dir que de tant en tant passàvem alguns ciclistes. Els ports, pur tràmit, ja que el ritme que vam dur va no va ser de locura. La pujada a Montserrat carregada de cotxes, i per si faltava poc, l'ambulància de la marxa fa un tap encara més important que ens obliga a avançar per l'esquerra un munt de vehicles, inclòs autocars...

Anem avançant ciclistes cremats. L'avituallament de Montserrat escàs per definició, us diré que només hi quedava un plàtan, que van rifar i va perdre en Vilanew a favor d'un altre cicloturista afamat, i la beguda la donaven en compta gotes, i depèn què a temperatura ambient. Després d'aquest anti avituallament seguim cap a Marganell, Rellinars, Coll de l'Obac on trobem un altre avituallament, una mica més generós però gens assortit.

Resignats prosseguim per arribar a Terrassa, Matadepera, Coll d'Estenalles, però i l'avituallament? No estava a dalt, l'havien posat en la baixada camí de Talamanca!!! Frenada d'escàndol i entrada en boxes per fer llauneta d'Aquarius i un plàtan, només quedaven 18km. Així que piano piano, i encara passant algun que altre ciclista, vàrem arribar a Manresa amb 38º de temperatura i en 5h19min.

Abans d'afrontar l'última rampa camí del recinte firal ens trobem en Frank i na Montse que ens toquen el clàxon des de dins de la Caddy Life!! Ja marxaven, suposo que a l'hotel de concentració, perquè ells sí que fan la Volta cicloturista. Bona sort companys!!

Mentrestant nosaltres recuperem temperatura a base de meló, única cosa sòlida que hi havia, i més aquarius. Breu contacte amb en Dani i en Chivi qui ens dóna unes fotos que ens van fer a la marxa i en Frank ens les va recollir. Això sí les fotos van ser gratuites. No entenc res!!!!!!!!!!!

Recollim bicis, ens arreglem i partim cap a Barcelona, per la C-55 per no tornar a ser 'embaucats' a l'autopista! Zero cotxes de tornada, volem per les carreteres catalanes. 14.50h arriba als domicilis particulars. Sense altra...