Crònica d'Ernest Girós
Diumenge vaig fer el meu primer tri de la temporada. Ja era hora! L'organització i la fede van decidir fer la proba malgrat que estava plovent. Crec que van fer bé ja que el prestigi del triatló català estava decaient.
Els meus ojectius es van assolir plenament:
1. fer un triatló.
2. no caure de la bici
3. buscar sensacions en la transició bici-còrrer.
Però... el punt numero 2 no es va complir plenament: tornant cap a casa, al carrer Mallorca i amb un excés de confiança em vaig fotre un castenyot. La roda de davant em va patinar i vaig caure en sec sense poder posar el braç per protegir-me. Vaig impactar amb les costelles. Demà vaig al traumatòleg, espero que no s'hagin fisurat. Quasi bé no puc caminar!
No hay comentarios:
Publicar un comentario