Zarautz: La Meca del Triatló a Espanya
És obligatori, si t'agrada aquest esport, gaudir del triatló de llarga distància amb més prestigi de la península ibèrica. Després del bonic precedent del 2006, vaig voler repetir experiència.
El cartell era de luxe: tres top five del ranking mundial femení; la flor i nata de la llarga distància masculina nacional, el megacrack Eneko Llanos va aconseguir el seu setè triomf en aquesta mítica competició que ja suma 24 edicions; tres ex ciclistes professionals, Mikel Elgezabal, Patxi Vila i Unai Yus... Per donar encara més espectacularitat a la prova, l'enfurismat Mar Cantàbric es va sumar a la festa amb unes onades que no ens deixaven avançar en alguns punts del circuit.
Vaig anar tota l'estona en grup, a peus -ja que no podia anar a roda en bici, doncs ho vaig fer al primer sector- i vaig sortir de l'aigua en 48 minuts, de la maneta amb Òscar Gómez Pau, qui ja no es sorprèn de que ara sortim de l'aigua sempre juntets. Amb la seva "ajuda" (la cremallera del neopré s'havia no volia baixar) i amb la del públic que sempre anima com si fos el Tour de França, vaig fer la transició més ràpid.
La clau de la bici era tenir paciència: els triatletes bascos em passavem com a motos ben acoplats. Gran error no posar-me "cuernos", tot i els constants "tobogans". Però encara quedava el més dur... I és que a les tres rampes del 20%, camí d'Aia, situades a partir del km. 60, vaig passar a molts "rodadors" amb agilitat i gràcies al meu 28 de pinyó. Al final vaig acabar marcant 30 per hora de mitja segons el meu crono.
A la cursa a peu vaig seguir la remuntada corrent a 4'30" el km. (1 hora i 30 minuts al sector atlètic) i fent un parcial millor, per exemple, que el de l'incombustible Franciso Pontano (tres podis a Zarautz i top ten a Hawaii).Cal dir que aquest triatló (2,5 km natació-82,5 bici-20 cursa a peu) està considerat el Campionat d'Euskadi de Llarga Distància i tots els seus participants presenten un nivell altíssim.
La conclusió personal és molt satisfactòria: vaig rebaixar 40 minuts el registre de 2006, no vaig acabar excesivament castigat -el cansanci m'ha vingut el dilluns quan he anat a la feina- i per primer cop em començo a plantejar seriosament la possibilitat de fer un Ironman.Podeu llegir la crònica de l'Òscar Gómez Pau al seu blog.
No hay comentarios:
Publicar un comentario