Memorable, èpica, dantesca… Res de tot això defineix una marxa cicloturista que es va passejar pels pirineus navarresos amb molta dignitat i molt ben organitzada però amb un grau de dificultat moderat.
En aquesta ocasió vàrem ser 4 els mosqueters provençalencs que afrontàrem el repte, Xaviers Martín i Vilanova, Rijkaard Delgado i un servidor, a baix qui signa.
El nostre punt de partida és Osca, on viu en Rixi, d’on partírem cap a Irun dissabte a les 18h després de l’exhibició d’en Carlos Sastre. Allà ens esperava la senyora de la pensió Los Fronterizos. L’hora tope que ens va donar varen ser les 22h de la nit, i pels pèls però vàrem arribar ‘on time’ malgrat un ‘altercado’ a l’entrada del poble que ens va retenir uns minuts. Les habitacions estaven en un edifici contigu a peu de l’estació del tren, prou acceptables, i paradògicament, gens de soroll ferroviari. Buidem cotxes, omplim habitacions. Sortim a sopar a veure que ens depara Irun. Després de diversos intents no fructífers, tothom havia tancat cuina i encara eren les 23h de la nit!!!, acabem sopant en un restaurant amb un bon servei i uns plats combinats excel·lents. Per acabar d’omplir el pap uns geladets fan baixar el sopar. Cap al llit i fins demà.
Bon dia. Diumenge 27 de juliol de 2008. Són les 6.30h, quina mandra! Buidem habitacions, omplim cotxes. Vera de Bidasoa ens espera. La policia local ‘ens obliga’ a saltar-nos un control d’alcoholèmia veient que rascarien poca cosa....què inocents!!.....Arribem a Vera, col·lapse general però ben encarrilat per l’organització que després de fer-nos una ruta turística per Vera ens dur al camp de futbol on aparquem els cars i procedim a disfressar-nos per pujar a les bicicletes per a recollir dorsals, i esmorzar!! Triguem tant en recollir dorsals que no ens dóna temps a esmorzar!!! El temps se’ns ha tirat a sobre! Amb l’ai al cor en Rixi, Vilanew i jo emprenem una marxa amb un estrès galopant! Aprofitem els primers quilòmetres per menjar unes barretes i agafar forces per afrontar els 186km de marxa amb 6 ports de muntanya! Mentre en X.Martín fa temps a meta per sortir mitja hora més tard i fer el recorregut de la curta, 113km amb 2 ports de muntanya, coincidents amb el primer i sisè de la llarga.
Com a la majoria de marxes, sortida de bojos i poc a poc cadascú agafa el seu ritmet. Els ports són molt semblants entre ells, de fet 2 d’ells són el mateix, però jo no em vaig adonar fins arribar a meta. La duresa dels ports no és massa notable però el primer port el pugem a un ritme esfereïdor. Quin mal de cames. Coronem els 4 primers ports el Rixi i jo junts mentre en X.Vilanew amb la seva regulació extrem s’endarrereix una mica. En la pujada del 4rt port, en Rixi té problemes mecànics amb la cadena, li surt! Es posa ple de greix per les mans, la cara, i especialment el nas. Puja com un sant Cristo, o un militar del Vietnam, a saber. En l’inici del 5è port seguim a un bon ritmet, allà s’incorpora en Jordi del Sant Andreu amb qui corono el port mentre que en Rixi per efectes tòxics del greix sofreix una petita crisi que li fa perdre uns quants minuts. En Jordi i jo després de fer un bon avituallament comencem el descens amb un gran pilot que ens durà a peu del 6è port a un ritme de mil dimonis! Allà comença la darrera ascensió del dia, un port no molt dur tret dels darrers dos quilòmetres. Cadascú al seu ritme. Quan arribo a dalt, amb un gran pilot, m’avituallo i em deixo caure fins que m’enganxa novament aquest pilot, d’unes 50 unitats ben bé, i que ja em durà fins a Vera de Bidasoa sense grans complicacions mentre anem absorbent un munt de petits grupets. Poc a poc van arribant tots els mosqueters excepte en X.Martín Ensenyat que ja feia estona que havia arribat i ja estava dutxat, dinat i becainat. El nanu va fer Or i diu que va volar per les carreteres navarreses a l’estil del millor Gianni Bugno, això sí, reconegut per ell, sempre a roda rodeta roda!
Els llargueros ens vàrem dutxar, dinar i, per cert, trobar amb en Javi Talavera qui ens explicà les seves aventures per terres andorranes i altres cròniques viscudes.
El dinar: spaghetis i embutits típics de la zona! Tot molt bo! Ja camí cap a Osca parem tot d’una a Lesaka per fer unes begudes a l’hotel de concentració del Sant Andreu on ens trobem a la Blanca, en Jordi i altres components andreuencs.
Reprenem el camí cap a Osca, on arribem cap a les 23h. Sopem en un bar del costat de casa del Rixi, calamars a la romana i entrepans variats.
Fins la propera!!
Enviat no especial:
Carles Garrido Estrada
