Triatlón de Pareja 2008

Jordi y Blanca, un día antes de su participación en la Marcha de Pedro Delgado en Segovia, corrieron en la primera edición del Triatlón de Pareja celebrado en esta localidad de Guadalajara el pasado 16 de agosto.

Crónica en el blog del Triatló Cariñena BCN.

Duatló Fos-Val d'Aran 2008

El pasado 20 de julio nuestros incansables Jordi y Blanca junto con Albert Cabrera (alias Xivi) participaron en una nueva edición de este duatlón que se está convirtiendo en uno de los "must" del verano gracias a su impecable organización.

Tenéis crónica y fotos en el blog del Triatló Jovent 79.

Excursión a Canyamars

El pasado domingo el CCP se dirigió hasta la localidad de Canyamars. Ya en la salida, tuvimos la primera sorpresa ya que nos acompañó un clásico del Club, el señor Marc Cabezos, al que no veíamos -más bien "sufríamos"- desde hace muchas temporadas. A ver si hay continuidad, que diría Carlos de Andrés...

La ruta fue muy plácida, con las típicas espitadas en el Parpers y en el Collet de la Pedrera, y la meteorología muy positiva con cielo nublado y temperatura no demasiado alta para lo que estábamos acostumbrados durante la semana.

Reagrupamiento en Parpers

LoGarri pinchó en Dosrius

Freeride en Dosrius

El Rafa está hecho un chavalito!

Travesía de Sitges 2008

Antes de comenzar su periplo veraniego por Europa, nuestro socio Xavi Martín participó en la travesía a nado que se celebró en Sitges el pasado domingo 10.

Tenéis más información en el blog del Triatló Cariñena-BCN.

Volta al Cor de Catalunya 2008

Como ya viene siendo habitual en las últimas ediciones, Frank y Montse participaron la semana pasada en la Volta al Cor de Catalunya, que este año transcurrió por carreteras de la comarca catalana de La Cerdanya.

En su blog Somos una Banda tenéis un amplio resumen y fotos de la Volta 2008.

La guardia pretoriana

El pasado sábado quedamos a las 9 en Fabra para dar una vueltecita en bici y acercarnos a La Roca. Al estar ya en agosto pensábamos que no vendría mucha gente, pero no fue así.

Desde Barcelona salimos Rafa, LoGarri, Xavi Vilanew, Miki, Charly y Rubén. Ya en Montornès nos encontramos con Rosa y Juanraca que venían en coche con Irene, que está guapísima.

Mientras estábamos en la terracita del bar, Frank y Montse se acercaron con las btt ya que este mes están en su residencia veraniega de Cabrils.

Pues eso, que fue una bonita matinal de germanor que reunió a muchos "clásicos" del CCP.

Caída, crash, caduta, chute!

Informamos que ayer martes nuestro socio Carles Duran se pegó un buen trompazo paseando con la btt por Collserola.

Resultado: brazo en cabestrillo, hematomas y unos cuantos días de reposo con baja incluida... y es que algunos no saben qué hacer para no ir a trabajar, jeje.

Desde aquí deseamos una pronta recuperación y una rápida vuelta a los pedales. ¡¡Ánimos Charly!!

Más información en el blog del figura escrito, eso sí, a una mano.

Marxa Josep Pesarrodona 2008

Crònica de Carles Garrido

Novament uns quants provençalencs deixem el segell de club en una marxa poc coneguda però amb un recorregut prou recomanable.

El diumenge, 3 d'agost de 2008, un servidor s'aixeca a les 5:30 per recollir quatre coses i partir cap al cotxe per anar a la recerca del Sr. Xavier Vilanova a les 6:00, malgrat que arribo a les 6:10h: m'havia oblidat els mitjons a casa!!! Carreguem el cotxe i cap a Manresa! A les 7:00 puntualment arribem a la sortida de la marxa després d'haver pagat la barbaritat de 6,...€ de l'abusiu peatge de la C-16. L'organització de la marxa ho gestiona tot des del Palau Firal de Manresa, lloc de sortida i arribada de la marxa. Ens inscrivim dels primers 'in situ'. I fem un petit dejeuner a base de també petits croissants i ensaïmadetes que ens ofereix l'organització.

Procedim a aclarir les bicis i la nostra esvelta figura per iniciar una marxa que en principi sembla prou relaxada. Poc a poc van arribant cares conegudes: en Daniel Juan, la Judith Lluent, l'Albert "Chivi" i, finalment, la parella de moda, o potser hauria de dir, la banda de moda?, en Frank i na Montse.

La sortida és a les 8:00, però ja us dic que el tema era relaxat, així que acabem sortint del palau firal a les 8:23 escoltats pels Mossos, però no per xoriços sinó per ciclistes! Comandant el pilot, el cotxe de l'organització amb la veu d'una dona prou animada i si més no curiosa! En Frank ja ens va alertar sobre la popular senyora qui anava despertant als manresans als nostre pas. Hem d'agrair el bon comportament dels veïns.

Un cop superat el tram urbà s'obre la marxa. Per variar som dels darrers. Els primers ja deuen haver coronat el primer port però no ens preocupa gens. La marxa llarga de 128km presentava 4 ports de dificultat diversa: Collada d'Arboç, Montserrat, Obac i Estenalles, mentre que la curta vuitanta amb els mateixos ports menys Montserrat.

De seguida ens quedem sols, en Xavi i jo, ni darrera ni davant hi havia ningú. Menys mal que en algun creuament veiem gent de l'organització que ens feia pensar que ens havíem inscrit en algun event. S'ha de dir que de tant en tant passàvem alguns ciclistes. Els ports, pur tràmit, ja que el ritme que vam dur va no va ser de locura. La pujada a Montserrat carregada de cotxes, i per si faltava poc, l'ambulància de la marxa fa un tap encara més important que ens obliga a avançar per l'esquerra un munt de vehicles, inclòs autocars...

Anem avançant ciclistes cremats. L'avituallament de Montserrat escàs per definició, us diré que només hi quedava un plàtan, que van rifar i va perdre en Vilanew a favor d'un altre cicloturista afamat, i la beguda la donaven en compta gotes, i depèn què a temperatura ambient. Després d'aquest anti avituallament seguim cap a Marganell, Rellinars, Coll de l'Obac on trobem un altre avituallament, una mica més generós però gens assortit.

Resignats prosseguim per arribar a Terrassa, Matadepera, Coll d'Estenalles, però i l'avituallament? No estava a dalt, l'havien posat en la baixada camí de Talamanca!!! Frenada d'escàndol i entrada en boxes per fer llauneta d'Aquarius i un plàtan, només quedaven 18km. Així que piano piano, i encara passant algun que altre ciclista, vàrem arribar a Manresa amb 38º de temperatura i en 5h19min.

Abans d'afrontar l'última rampa camí del recinte firal ens trobem en Frank i na Montse que ens toquen el clàxon des de dins de la Caddy Life!! Ja marxaven, suposo que a l'hotel de concentració, perquè ells sí que fan la Volta cicloturista. Bona sort companys!!

Mentrestant nosaltres recuperem temperatura a base de meló, única cosa sòlida que hi havia, i més aquarius. Breu contacte amb en Dani i en Chivi qui ens dóna unes fotos que ens van fer a la marxa i en Frank ens les va recollir. Això sí les fotos van ser gratuites. No entenc res!!!!!!!!!!!

Recollim bicis, ens arreglem i partim cap a Barcelona, per la C-55 per no tornar a ser 'embaucats' a l'autopista! Zero cotxes de tornada, volem per les carreteres catalanes. 14.50h arriba als domicilis particulars. Sense altra...

El CCP va visitar el Tour de France 2008

Com es tradicional des de fa una pila d'anys, els membres del Club Ciclista Provençalenc van visitar la cursa ciclista més important del món. Aquest cop van ser Carles Garrido i Xavi Vilanova els enviats especials. Aquest últim ens fa cinc cèntims de la seva aventura.

Us passo unes quantes fotos de l’estada alpina veien el Tour d’en Carles Garrigo i un servidor, etapes Jausiers i l’Alpe-d’Huez.

Dilluns 21 al matí vam sortir cap Ax-les-Thermes per fer una etapa pirenaica farcida de “cols” amb el Carles Duran i el Frank uns 130 qm. Per la tarda vam marxa cap els alps i varem fer nit a un càmping a mig camí, prop de Béziers amb festival celta inclòs mentre sopàvem a Agde.

Dimarts 22 varem veure l’arribada a Jausiers ja que varem arribar tard per fer la pujada a la Bonette. Després varem marxar cap a un càmpig de Monetier-les–Bains.

Dimecres 23 varem pujar el col du Lautaret i a falta de un quilòmetre ens atura la gendarmeria i ens comenten que no es podia pujar cap vehicle (bici = vehicle, no puja) i vem haver de arrossegar-les fins el cim. La carretera del Galibier es veia pleníssima. Esmorzem a la Grave a mitja baixada de Lautaret, a base de creps amb una vista espectacular. Arribada a Bourg-d’Oisans i ens preparem per pujar l’Alpe-d’Huez, a falta de 4 hores pel pas de la cursa en la millor previsió.

Ens quedem glaçats (amb la calor que fotia) quan la gendarmeria ens diu que no podem pujar amb bici. Pugem xino-xano i deu n’hi do la gentada, ens col.loquem a la corba 19 què és la tercera pujant. Veiem la cursa amb l’atac de Sastre. Després del pas de tots els corredors comencem la tornada, uns 50 qms que tiren cap amunt i al final ens surten 110 qm. Arribada a quarts de nou, sopar a les 22h com sempre i cal destacar que per ser França no varem tenir cap problema.

Dijous a migdia viatge cap a Osca amb parada tècnica a Gap per a dinar, arribàvem a Osca a les 6:00h. El nostre amfitrió en Richi ens esperava a casa seva, ell va marxa a treballar i nosaltres ens varem posà a clapar...

Marcha La Miguel Indurain 2008

Crònica de Carles Garrido

Memorable, èpica, dantesca… Res de tot això defineix una marxa cicloturista que es va passejar pels pirineus navarresos amb molta dignitat i molt ben organitzada però amb un grau de dificultat moderat.

En aquesta ocasió vàrem ser 4 els mosqueters provençalencs que afrontàrem el repte, Xaviers Martín i Vilanova, Rijkaard Delgado i un servidor, a baix qui signa.

El nostre punt de partida és Osca, on viu en Rixi, d’on partírem cap a Irun dissabte a les 18h després de l’exhibició d’en Carlos Sastre. Allà ens esperava la senyora de la pensió Los Fronterizos. L’hora tope que ens va donar varen ser les 22h de la nit, i pels pèls però vàrem arribar ‘on time’ malgrat un ‘altercado’ a l’entrada del poble que ens va retenir uns minuts. Les habitacions estaven en un edifici contigu a peu de l’estació del tren, prou acceptables, i paradògicament, gens de soroll ferroviari. Buidem cotxes, omplim habitacions. Sortim a sopar a veure que ens depara Irun. Després de diversos intents no fructífers, tothom havia tancat cuina i encara eren les 23h de la nit!!!, acabem sopant en un restaurant amb un bon servei i uns plats combinats excel·lents. Per acabar d’omplir el pap uns geladets fan baixar el sopar. Cap al llit i fins demà.

Bon dia. Diumenge 27 de juliol de 2008. Són les 6.30h, quina mandra! Buidem habitacions, omplim cotxes. Vera de Bidasoa ens espera. La policia local ‘ens obliga’ a saltar-nos un control d’alcoholèmia veient que rascarien poca cosa....què inocents!!.....Arribem a Vera, col·lapse general però ben encarrilat per l’organització que després de fer-nos una ruta turística per Vera ens dur al camp de futbol on aparquem els cars i procedim a disfressar-nos per pujar a les bicicletes per a recollir dorsals, i esmorzar!! Triguem tant en recollir dorsals que no ens dóna temps a esmorzar!!! El temps se’ns ha tirat a sobre! Amb l’ai al cor en Rixi, Vilanew i jo emprenem una marxa amb un estrès galopant! Aprofitem els primers quilòmetres per menjar unes barretes i agafar forces per afrontar els 186km de marxa amb 6 ports de muntanya! Mentre en X.Martín fa temps a meta per sortir mitja hora més tard i fer el recorregut de la curta, 113km amb 2 ports de muntanya, coincidents amb el primer i sisè de la llarga.

Com a la majoria de marxes, sortida de bojos i poc a poc cadascú agafa el seu ritmet. Els ports són molt semblants entre ells, de fet 2 d’ells són el mateix, però jo no em vaig adonar fins arribar a meta. La duresa dels ports no és massa notable però el primer port el pugem a un ritme esfereïdor. Quin mal de cames. Coronem els 4 primers ports el Rixi i jo junts mentre en X.Vilanew amb la seva regulació extrem s’endarrereix una mica. En la pujada del 4rt port, en Rixi té problemes mecànics amb la cadena, li surt! Es posa ple de greix per les mans, la cara, i especialment el nas. Puja com un sant Cristo, o un militar del Vietnam, a saber. En l’inici del 5è port seguim a un bon ritmet, allà s’incorpora en Jordi del Sant Andreu amb qui corono el port mentre que en Rixi per efectes tòxics del greix sofreix una petita crisi que li fa perdre uns quants minuts. En Jordi i jo després de fer un bon avituallament comencem el descens amb un gran pilot que ens durà a peu del 6è port a un ritme de mil dimonis! Allà comença la darrera ascensió del dia, un port no molt dur tret dels darrers dos quilòmetres. Cadascú al seu ritme. Quan arribo a dalt, amb un gran pilot, m’avituallo i em deixo caure fins que m’enganxa novament aquest pilot, d’unes 50 unitats ben bé, i que ja em durà fins a Vera de Bidasoa sense grans complicacions mentre anem absorbent un munt de petits grupets. Poc a poc van arribant tots els mosqueters excepte en X.Martín Ensenyat que ja feia estona que havia arribat i ja estava dutxat, dinat i becainat. El nanu va fer Or i diu que va volar per les carreteres navarreses a l’estil del millor Gianni Bugno, això sí, reconegut per ell, sempre a roda rodeta roda!

Els llargueros ens vàrem dutxar, dinar i, per cert, trobar amb en Javi Talavera qui ens explicà les seves aventures per terres andorranes i altres cròniques viscudes.

El dinar: spaghetis i embutits típics de la zona! Tot molt bo! Ja camí cap a Osca parem tot d’una a Lesaka per fer unes begudes a l’hotel de concentració del Sant Andreu on ens trobem a la Blanca, en Jordi i altres components andreuencs.

Reprenem el camí cap a Osca, on arribem cap a les 23h. Sopem en un bar del costat de casa del Rixi, calamars a la romana i entrepans variats.

Fins la propera!!

Enviat no especial:

Carles Garrido Estrada