lunes, 10 de junio de 2013

Marxa Cadi Moixerò

 Cronica C. Duran
El passat diumenge dia 9 els socis Carles Garrido, Xavi Vilanova i Carles Duran vam participar en la marxa cicloturista de Volta al Cadí-Moixeró, inclosa en el circuit CicloPirineus de la FCC.
Vam sortir de BCN el dissabte per la tarda acompanyats del Toni Rodriguez del AC Montjuic ja que al seu cotxe hi cabíem els quatre. Després de unes 3 horetes vam arribar al Canal Olímpic del Segre a la Seu d’Urgell i coses de la vida, la casa rural la teníem a 200 metres de la sortida. Va ser xiripa ja que vaig llogar la casa que estava a 1 kms del poble, igual que la sortida de la marxa.
Com que som així, ens vam apuntar a la llarga que pujava el Coll de la Creueta per Masella i La Molina per baixar a La Pobla de Lillet i seguir fins Guardiola de Berguedà per pujar seguidament cap a Gosol, Tuixen i pujada final al coll de la Trava.
El temps insegur dels últims dies va fer que també retallessin la pujada a la Creueta com fa una setmana li va tocar a la Bonaigua i per tant van retrassar la sortida uns tres quarts d’hora i vam fer tots la curta.
La curta tenia un bon al·licient: travessar la serra del cadí per el túnel del mateix nom. Mare meva com baixa la carretera del túnel !! no vam anar a menys de 65 km/h !!
I des de Guardiola vam enfilar els ports del dia. El primer tram ens pujava al Coll de la Trapa (12 kms) i llavors una sèrie de tobogans interminables ens duien fins al bonic poble de Gòsol on començava la pujada al Coll de la Jossa ( 3 kms durillos ). I la baixada de la Jossa cap a Tuixent va ser on vam pillar “de lo lindo”. Tot i ploure rotllo xirimiri, l’asfalt estava moll i de seguida se’ns van mullar les peus i amb la fresqueta que feia només teniem ganes de tornar a pujar. Des de Tuixen comença el Coll de la Trava ( 19 kms ) on només els 5/6 primers son d’autèntic port ja que llavors es fa algun tros pla per la carena. I la baixada final del coll de la Trava fins a Tuixen va ser la pitjor baixada que he fet mai: malt asfaltat ja que hi havia molts pedaços de diferents asfalts i 2 vegades vaig estar a punt de caure ja que la bici va relliscar. Vaig baixar com un tal Wiggins al Giro, és a dir, com un “nenaza”.
Però en fi, vaig arribar a meta i amb la tremolor que duia a sobre vaig dinar i vaig intentar prendre’m un cafè que només feia que esquitxar-me ja que el pols no el tenia molt ferm, jeje
Al cap de ½ horeta van arribar el LoGarri, el Xavi i el Toni, que van fer grupeta i s’ho van prendre amb tranquil·litat.
I ja està, almenys per part meva, les marxes a Catalunya ja que em queda la Quebrantahuesos. Depèn com acabi de saturat igual pujo a fer la Josep Jufré que promet fortes emocions.
 

No hay comentarios: