Cronica C. Duran
El passat diumenge dia 9 els socis Carles Garrido, Xavi
Vilanova i Carles Duran vam participar en la marxa cicloturista de Volta al
Cadí-Moixeró, inclosa en el circuit CicloPirineus de la FCC.
Vam sortir de BCN el dissabte per la tarda acompanyats del
Toni Rodriguez del AC Montjuic ja que al seu cotxe hi cabíem els quatre.
Després de unes 3 horetes vam arribar al Canal Olímpic del Segre a la Seu d’Urgell
i coses de la vida, la casa rural la teníem a 200 metres de la sortida. Va ser
xiripa ja que vaig llogar la casa que estava a 1 kms del poble, igual que la
sortida de la marxa.
Com que som així, ens vam apuntar a la llarga que pujava el
Coll de la Creueta per Masella i La Molina per baixar a La Pobla de Lillet i seguir
fins Guardiola de Berguedà per pujar seguidament cap a Gosol, Tuixen i pujada
final al coll de la Trava.
El temps insegur dels últims dies va fer que també
retallessin la pujada a la Creueta com fa una setmana li va tocar a la Bonaigua
i per tant van retrassar la sortida uns tres quarts d’hora i vam fer tots
la curta.
La curta tenia un bon al·licient: travessar la serra del cadí
per el túnel del mateix nom. Mare meva com baixa la carretera del túnel !! no
vam anar a menys de 65 km/h !!
I des de Guardiola vam enfilar els ports del dia. El primer
tram ens pujava al Coll de la Trapa (12 kms) i llavors una sèrie de tobogans interminables
ens duien fins al bonic poble de Gòsol on començava la pujada al Coll de la
Jossa ( 3 kms durillos ). I la baixada de la Jossa cap a Tuixent va ser on vam
pillar “de lo lindo”. Tot i ploure rotllo xirimiri, l’asfalt
estava moll i de seguida se’ns van mullar les peus i amb la fresqueta que
feia només teniem ganes de tornar a pujar. Des de Tuixen comença el Coll de la
Trava ( 19 kms ) on només els 5/6 primers son d’autèntic port ja que
llavors es fa algun tros pla per la carena. I la baixada final del coll de la
Trava fins a Tuixen va ser la pitjor baixada que he fet mai: malt asfaltat ja
que hi havia molts pedaços de diferents asfalts i 2 vegades vaig estar a punt
de caure ja que la bici va relliscar. Vaig baixar com un tal Wiggins al Giro,
és a dir, com un “nenaza”.
Però en fi, vaig arribar a meta i amb la tremolor que duia a
sobre vaig dinar i vaig intentar prendre’m un cafè que només feia que
esquitxar-me ja que el pols no el tenia molt ferm, jeje
Al cap de ½ horeta van arribar el LoGarri, el Xavi i el Toni,
que van fer grupeta i s’ho van prendre amb tranquil·litat.
I ja està, almenys per part meva, les marxes a Catalunya ja
que em queda la Quebrantahuesos. Depèn com acabi de saturat igual pujo a fer la
Josep Jufré que promet fortes emocions.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
