Crònica d'Òscar Gómez Pau
El passat diumenge 28 vem fer la Travessa al Port de Barcelona, una cita anual a la que procuro no faltar, ja que per mi, és una sort i un privilegi que un dia a l'any parin tot el trànsit d'aquest port per que uns qunts 'sonats' ens tirem a les seves aigües per nedar els 3.000 metres que s'han de nedar des d'una bocana fins al Portal de la Pau, a Colom.
Va fer un dia espectacular: bon temps, solet però no massa fort, la mar quieta com una piscina, l'aigua fresqueta i no més bruta de lo habitual... :-)) Amb aquestes condicions la cosa pintava força bé...
Jo venia de passar-ho malament el dia del Triatló de Vilanova en el que a l'aigua em vaig ratllar bastant i vaig fer un temps força fluixet. Avui volia recuperar les bones sensacions a l'aigua.
Abans de començar m'he trobat amb els companys del C.N. L'Hospitalet, amb el Jordi Vilardaga i amb altres companys i companyes triatletes: catxondeo, bromes, divertimento que sempre va bé. Fem la foto de rigor i cap a les golondrines.
Viatge de plaer fins a la sortida i quasi sense temps de preparar-nos comencem. Primer anem direcció sud fins anar a voltar unes boyes que estan quasi fora del recinte del port. Fem mitja volta i després, agafant de referència el World Trade Center cap al Portal de la Pau, les meves sensacions són bones i tinc la sensació d'anar força bé, però sembla que el WTC l'allunyin mentre fem la travessa... :-))
Veig un grup davant que viren molt a la dreta i em pregunto si ho estic fent bé, però crec que sí. Tinc la sensació de que són ells qui s'estan desviant i segueixo endavant. Mentre vaig nedant recordo quan anava més a poc a poc i gaudia d'anar mirant els barcos i el paissatge des de l'aigua... ara vaig més per feina i no em distrec mirant el paissatge... Ho feia millor abans?
Finalment arribo a la cantonada del trade center i encaro cap a Colom. En aquest troç em relaxo una mica i aquí si que miro el Maremàgnum i el Port. Al final, com sempre, apreto per esgarrepar algun segon i evitar que algú que ve darrera meu m'avanci.
Al final faig uns, per mi molt bons 51:47. He baixat més de cinc minuts respecte l'any passat que va feia mala mar, quedant entre els cent primers. Estic content i em plantejo de cara a l'any que ve baixar dels 50 minuts.
Un cop acabada la travessa ens hem dutxat i hem marxat cap a l'Atlètic Barceloneta a fer la típica butifarrada: lo millor del dia, jajaja. Ens hem inflat a menjar i hem gaudit del dia fantàstic que feia, tornada cap a casa en metro i després de la migdiada sortideta en bici fins a peu de costes... dia complert.
No hay comentarios:
Publicar un comentario