Triatló d'Águilas 2008

El passat diumenge 18 de maig, dos socis del CCP van visitar la bonica ciutat murciana d'Águilas per participar en el triatló de la localitat que, a més, era classificatori pel Campionat d'Espanya per grups d'edat. Xavi Martín ens fa una magnífica crònica de la competició i els dies previs.


Crònica de Xavi Martín Ensenyat

Dijous 15
Miki i un servidor sortim de Rocafort-Aragó a les 10:30. Carretera i manta. Dinem a Algemesí (València). Arribem a Múrcia ciutat a quarts de set. Sopem de tapes amb Joaquín i Miguel, dos bons amics murcians (el primer es cosinet del Miki) que ja coneixem del nostres estius 'bojos' per Los Narejos i Lo Pagan. Després anem a fer una copeta però molt de tranquis...

Divendres 16
A mig matí sortim cap a Águilas, que està a 100 km. de Múrcia. Ens instal.lem a l'Hotel Cala Real (4 estrelles però normalet pel que fa a servei i menjar). Dinem i fem turisme: museu del futbol aguileño, castell molt bonic a dalt d'un penyassegat, passeig marítim. Ens posem les sabatilles i anem a rodar 45 minuts. Sopem i sortim a donar una volta. Unes ties ens piten des de el seu cotxe i ens paren (això no passa a Catalunya) i prometo que fou més d'un cop. A Múrcia són les ties les que tiren la canya, però Miki i jo estem tan concentrats en el classificatori que no volem distraccions.


Dissabte 17
Sortim a rodar en bici. Ens creuem amb quatre del Mataró a unes carreteres en perfecte estat però semidesèrtiques. Aprofito per conèixer el poble on va nèixer la meva àvia (Jaravia), situat ja a Andalusia. En totat 45 km. de suau rodatge. Dinem. L'hotel ja està ple de triatletes. Es respira un bon ambient pre-competitiu. El Miki aprofita per fer contactes amb gent de tots els clubs (ja sabeu que això li agrada...). A la tarda anem a la platja. Anem a provar els neoprens. El Miki no té bones sensacions però jo el convenço que tot anirà bé. Sopem, donem una volta i anem a dormir.

Diumenge 18. Dia D
Sona el despertador a les 6:45. A l'esmorzar ens comuniquen que ja estem virtualment classificats, ja que s'otorguen les mateixes places que triatletes inscrits. Però el nostre esperit competitiu ens fa exigir-nos al màxim (de fet si haguessin tallat per la meitat també ens haguèssim classificat). Durant els prolegòmens ens juntem els quatre catalans que competim a grups d'edat: Ricard Pérez (CN Mataró) i Jordi Mosoll (Cervera Triatló), un nano molt trempat que va venir sol des de Cervera i que va aprofitar per fer contactes femenins dins la organització...

A les 9: 15 surten les fèmines grups d'edat i a les 10 és el nostre torn.

-Natació: 750 metres de neopré amb la mar molt tranquil.leta. Moltes garrotades als primers metres i també al girar la primera boia; segueixo peus i surto amb un temps fantàstic per a mi. 12.30. El Miki em treu 7 segons.

-Bici: 20 km. tancats al tràfic. Dues voltes a un circuit amb lleugera pujada a l'anada i baixada a la tornada. Li vaig trepitjant els talons al grup del Miki, a qui tinc just al grupet de davant. Peró quan sembla que ja els tenim, el Miki fa un dels seus relleus i se'ns escapen. El citat Ricard Pérez es queda d'aquest grup i li dic que s'ha d'enganxar al nostre amb dos collons. Ho aconsegueix! Aquest sector il.lustra perfectament la filosofia com afrontem la bici Miki i jo. Ell ho dóna tot i és generós; jo corro amb la calculadora: a roda, atent a tots els talls, guanyant posicions al grup quan ve un revolt... La recompensa al seu gran esforç són 9 segons més ràpid que un servidor...

-Cursa a peu: 5 km. (o més?). M'enganxo amb un triatleta del CTOA de Alcorcón, passem a força gent i encara augmento el ritme a falta
d'1 km. El Miki diu que va just però fa un bon parcial de cursa a peu (70 de 201). Estic content pq en els dos sectors de triatló que he fet aquesta temporada només m'han passat dos paios: Dovaño a Sitges i Ricard Pérez a Águilas (aquest nano corre molt).

Grup edat 25-29 masculí
21. Miquel Lapedriza (Triatló Cariñena) 1h04 12:23 31:55 20:26

Grup edat 30-34 masculí
22. Xavier Martín (Triatló Cariñena) 1h05 12:30 32:04 20:43

Mentre anem a l'hotel a dutxar-nos és el torn dels élite. Moragues i Royo (Mataró) aconsegueixen classificar-se al quedar entre els 20 primers. Un cop dutxats dinem a un restaurant argentí on el 'Tigre' Gilé (ex futbolista argentí i contactillo meu) ens convida a dinar.

Carretera i manta fins Barcelona (750 km.). Arribem a les 23.30, amb perfecta conducció del Miki.

Conclusió: es molt maco competir amb gent de tota Espanya. Fas nous amics i aprens coses noves!