Dia 1, divendres 10 d'abril de 2009
Malgrat les males previsions climatològiques, tres valents històrics del club (perdoneu la floreta) vàrem decidir marxar a Les Cases d'Alcanar a fer un petit stage ciclista. En Xavier Vilanova i un servidor (Carles loGarri) vàrem arribar a destí el divendres matí, mentre que la tercera component, l'Asun Manjon, es va unir a nosaltres el mateix dijous a la vesprà (variant dialectal, érem a 10km de Castelló, que voleu, inevitable influència).
Aquell mateix Dijous Sant férem la primera incursió ciclista per terres del sud de Catalunya. El temps tapadot, tapadot, però seguint les indicacions d'en Ximo, gerent del camping l'Estanyet, molt recomanable, per cert, vàrem fer: Les Cases d'Alcanar-Alcanar-Ulldecona-La Sènia-Alt de l'Embassament de la Sènia-Convent de Benifassar (Castelló). Anar i tornar uns 90 qms amb estones de pluja i algun que altre descens prou perillós, però amb uns paratges incomparables.
Arribada al camping, dutxa i anem a dinar-berenar a Cala Fosca (Les Cases) uns plats combinats, temps en el que arriba l'Asun amb la seva Beflipa (ja us ho explicarà). El sopar el fem a Alcanar al restaurant de na Rosa, íntima amiga d'en Ximo! Sopar molt complert amb entrants variats ca la Rosa i graten de bacallà regat amb un bon vi blanc del Somontano. Tot exquisit. Paguem i marxem, el llit ens espera!
Dia 2, dissabte 11 d'abril de 2009
Avui toca ruta pel Delta de l'Ebre. El temps segueix lleig, no plou, però ha plogut i plourà. Per tant, després d'un important esmorzar i de les recomanacions d'en Ximo sobre on anar post entrega de mapa, ens dirigim cap al Delta: Les Cases d'Alcanar-Sant Carles de la Ràpita-Poble Nou del Delta-Platja Eucaliptus-Sant Jaume d'Enveja-Creuem l'Ebre amb transbordador-Deltebre-Illa de Buda (Dinar de menú: Calamars+Musclos+Paella)-Deltebre-Amposta-Les Cases d'Alcanar (100 qms).
Sortida sense cap mena de desnivell però acompanyada d'un generós vent de cara a l'anada i de cul a la tornada, que fa que tornem a mil per hora. Tornem a esquivar la pluja. Arribem sobre les 19h al camping, temps per dutxar-nos, anar al súper, veure el Barça amb unes cerves&pica-pica i marxar a sopar a Les Cases una pizza sense massa aderezzo, malgrat hi va haver diversitat d'opinió. Lambrusco tinto per veure! Volta pel poble i cap al bungalow.Dia 3, diumenge 12 d'abril de 2009
Després de veure cada matí amb cert desconsol la méteo al 3/24 avui esmorzem amb una mica més d'optimisme però amb la mateixa conya marinera de sempre! Pronostiquen estones de sol!! Iuju!! Avui prometia una bona ruta pels Ports i Morella. L'objectiu era anar fins a La Sènia en cotxe i fer des d'allà ruta circular. Així que amb la calma que ens caracteritza ens plantem a La Sènia passades les 12h del migdia, però salta l'alarma general quan en obrir les portes del cotxe les ràfagues de vent fan ballar el Beflipa de l'Asun.
De forma consensuada, i prèvia conversa telefònica amb en Carles Duran qui ens fa saber que per la zona de Morella hi havia neu, decidim fer un ABANDONE col·lectiu. Provarem a fer dia de turisme. Visita a les ruïnes del poblat ibèric d'Alcanar, bé només l'Asun, és l'única que anava visible per l'ocasió, no us dic més que en Xavi anava amb unes pantufles d'anar per casa, així que mentre l'Asun visitava les ruïnes nosaltres feiem de seguratas del Beflipa, això sí, amb una mica de sol que ens calentava les galtes!!
Tornem al bungalow per canviar-nos i anar a visitar Morella. Però, sorpresas te da la vida, pel matí havíem tingut megaescape d'aigua al bungalow, i en Ximo ens diu que impossible solucionar l'averia, en havíem de canviar de bungalow. Quin desastre!! Això sí el new one era full equip i el top de la categoria. Fem el canvi a la velocitat de la llum i partim cap a Morella, ja eren quasi bé les 15h de la tarda. Arribada a Morella a les 16.15h aprox. Objectiu primer: DINAR!! Mirem, mirem, preguntem, preguntem i ningú ens volia donar de jalar!!Finalment acabem al bar més juvenil de la comarca, la mitja d'edad uns 20 anys fins que vàrem entrar nosaltres, los viejos del lugar, però l'objectiu el complírem, vàrem dinar!! Cecina a dojo i plat combinat per hom. El postre i cafè el vàrem fer en una pastisseria autòctona a base de tallats i flaons (pastissets, què bons són!!). Com a nota a destacar dir que passats 10 minuts vàrem haver de tornar a fer un tallat en un altre bar per exigències de la nostra estimada Asun, motius a part . Posterior visita a Morella incloent la pujada al Castell i exposició. Tot molt complert.
Arribada al camping sense problemes. S'acaba el dia!! Comença la nit!! Darrer sopar: BARBACOA al camping. Tot són problemes alhora d'encendre el carbó, per més que bufàvem allò no prenia. L'Asun va haver d'utilitzar el comodín de la llamada per tal de rebre informació al respecte. Finalment entre tots vàrem aconseguir sopar unes bones carns, verdures, cerves, un tinto Sangre de Toro i un exquisit postre, fins aquí puc dir, ja és molt tard. Bona nit!
Dia 4, dilluns 13 d'abril de 2009
Darrer dia d'Stage. El temps novament promet. Avui toca pujar al MONT CARO (1447mts de patiment). L'esmorzar com sempre de gala, ja sabeu, fruita, cereals, sucs, pastissets de la zona, llet, cafè, melmelada...trigàvem una mitja d'una hora per esmorzar. No us dic més. Sortim tardet per variar i volem amb el cotxe cap a Roquetes (Tortosa) punt de partida de l'ascensió al mític cim. Finalment fem: Els Reguers-MONT CARO-Els Reguers (uns 50 qms).
La pujada és dura, dura, dura. Per què? Doncs perquè són 20 qms, perquè la mitja del port és del 6,3% (els darrers 4km al 9%), petits trams amb pics del 15%, perquè el ferm està en un estat deplorable en uns 10 qms en total, perquè hem trobat un petit tram amb neu, i molta circulació! Això sí, les vistes són absolutament espectaculars, la pujada és molt bonica, i com és l'única dificultat del dia es puja bé. Recomanable de totes totes. La baixada la fem tranquil·la perquè és perillosa en alguns trams, per la forta pendent i per l'estat del ferm.
Arribem al cotxe sobre les 15h, dinem de bocatas a Roquetes, dutxeta al camping, recollim coses, i cap a la ciutat comtal que hi falta gent! Mala sort l'única via col·lapsada en l'operació retorn és la nostrada AP7, però gràcies a Catalunya Ràdio i a la trucada Manjon, ens desviem per la N340 abans d'arribar a la cua i sense caravanes arribem a destí sobre les 21h. Grans dies de ciclisme i de turisme en immillorable companyia, mil anècdotes per explicar.Com sempre, enviat no especial,
Carles Garrido Estrada
No hay comentarios:
Publicar un comentario