domingo, 19 de abril de 2009

Una Setmana Santa per Euskadi (part II)

Crònica d'Esther Cabanas i Emili Cebrián

BIDEGORRI

Així anomenen al carril bici en basc. A casa nostra estem acostumats a veure el carril a les grans ciutats, però al País Basc són a tot arreu. Als pobles de la costa, als de l'interior hem trobat carril bici, molt ben senyalitzat, disposat de forma que els vianants tinguin el seu espai, que els cotxes no molestin. Estan indicades les velocitats que els ciclistes deuen respectar, anunciant la proximitat d'un encreuament amb voreres de trànsit de persones tot indicant els 5 qm/h, asfaltats en color terra...


Per altra banda, a Donosti també disposen del "bicing", encara que les bicis són tipus mountain bike.

Quan veus aquesta cultura de bicicleta i el respecte que tant a la ciutat com a la carretera hi ha pels ciclistes, te n'adones de com estem de lluny a casa nostra d'arribar a la seva alçada.

A les carreteres hem trobat aquesta senyalització que tothom respectava. No hem vist cap avançament amb perill a ciclistes ni escridassades per anar a una velocitat que els conductors considerin que entorpeix la seva marxa.

Tots els meus respectes per aquest país que demostra estima per l'esport i respecte per qui el practica. Perquè no parlem de la quantitat de corredors que hem trobat per arreu, l'afició als bars i restaurants davant partits de pilota basca, curses de motos,... Simplement, és una altra cultura que, personalment, tant de bo tinguéssim a Catalunya.

No hay comentarios: